L'Empordà / Lletra: J. Maragall, Música: E. Morera
Cap a la part del Pirineu,
vora els serrats i arran del mar,
s'obre una plana riallera :
és l'Empordà.
Digueu,companys, per on hi aneu?
Digueu,companys per on s'hi va?
Tot és camí, tot és drecera,
si es dem la mà.
Salut!, noble Empordà!
Salut!, palau del vent!
Portem el cor content,
i una cançó.
Pels aires s'alçarà,
pels cors penetrarà,
penyora s'anirà fent
de germanor.
Una cançó!
A dalt de la muntanya hi ha un pastor;
a dintre de la mar hi ha una sirena;
ell canta al matí que el sol hi és bo;
ella canta a les nits de lluna plena.
Ella canta: - Pastor, me fas neguit -.
Canta el pastor: - Me fas neguit, sirena -.
- Si sabessis, el mar, com és bonic!
- Si sabessis, la llum de la carena!
- Si hi baixessis, series mon marit.
- Si hi pugessis ma joia fora plena.
- Si sabessis, el mar, com és bonic!
- Si sabessis, la llum de la carena!
La sirena es féu un xic ençà,
i un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla,
i de l'amor plantarem la cabanya...
fou l'Empordà.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMolt bé Max. En aquest projecte també treballarem la poesia!
ResponEliminaÉs una bona manera de descriure els sentiments que ens desperta un paisatge. En aquest cas fa una bona descripció de la plana de l'Empordà,
la costa brava:
ResponElimina-El pueblo que observamos. En la foto és muy grande, hay muchas casas pequeñas, en medio del pueblo hay una iglesia que és más grande que las casas.
Hay un arbol que esta al principio de la foto, tiene las hojas bastante grandes. Hay pocas ramas en el arbol por que podemos ver el paisaje.
En el cielo observamos nuves y el sol sale al anochecer y se ve muy grande.